El Castell de Vinaixa, també denominat Cal Tarragó, situat al carrer del Calvari, davant de la plaça del Mil·lenari, és un antic guistan
àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat conegut com Beni-Aixa, del qual pren el nom l'actual municipi de Vinaixa. Actualment és de propietat particular.

Antiga propietat dels capellans de Poblet, preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada. Coneguda també com "Cal Panxa", és actualment de propietat particular.

Situada a uns 7 quilòmetres del nucli urbà, al qual Vinaixa professa una gran devoció des de fa molt temps. Tot i que sembla que al segle XIV l'ermita ja estava construïda, aquesta no posseí la relíquia del sant fins al 13 de maig de 1682.

Construïda l'any 1301, que és d'estil romànic amb fortes influències cistercenques. Té planta rectangular amb una sola nau i amb àbsis amb semicercle, coberta amb volta apuntada, reforçada per arcs torals sense contraforts exteriors i sense decoració de cap mena. Conserva encara algunes pintures romàniques, datades en l'època de construcció de l'església. Cal assenyalar que el dia 13 de juny de 1980 l'església de Vinaixa fou declarada monument historico-artístic pel Ministeri de Cultura.