Informació general

Queda dividit pel riu Set i s’assenta sobre un territori ondulat on hi viuen 174 persones.

El poble, a 279 m d’altitud, és en un replà dominat per l’Església Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil renaixentista, amb una façana barroca i el campanar de pedra. Hi ha molta devoció al sant Crist; segons la tradició, era germà del de la Granadella i del de Balaguer, i fins i tot les tres creus eren tallades del mateix arbre. Antigament l’Església de l’Assumpció acollia una imatge del sant en un cambril situat a l’esquerra de l’altar major.

Conserva encara cases dels segles XVI i XVII.

A un quilòmetre del poble, en direcció a l’Albagés, hi ha les famoses pintures rupestres del Cogul, a la roca o cova dels Moros. Es tracta d’una immensa mola de pedra que s’aixeca a la vora del camí, en la qual hi ha un excepcional i únic conjunt rupestre prehistòric.

El jaciment, el més septentrional d’aquest grup, és un dels més famosos pel fet d’haver estat un dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa.

El fris està format per unes 40 figures pintades de diferents estils, algunes de les quals constitueixen escenes especials. Els colors dominants són el vermell i el negre. Diverses figures són alhora gravades i pintades i 10 només gravades. Els dibuixos representen toros, cabres, cérvols i també algun caçador amb arc, però la part més original és una escena de dansa amb 10 dones voltant un home nu.

Hi apareixen també inscripcions ibèriques i fins i tot romanes que ocupen pràcticament la totalitat de la cavitat.

A un quilòmetre de les pintures rupestres hi trobem les tombes del Saladar, rectangulars i fetes a la roca viva, les quals són d’origen àrab, i una cova anomenada de les Creus, ja que a dins hi ha unes creus picades i dibuixades a la pedra; la cova està molt amagada, i és difícil localitzar-la si no és amb l’acompanyament d’algun veí del poble.

També dins el terme hi ha un despoblat antic anomenat de Montballet.

Al municipi s’hi pot practicar la caça, preferentment de perdius, conills, llebres i tords.