Informació general

Les Garrigues, amb 18.873 habitants (2020) i una extensió de 799’71 km2, limiten al nord amb el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sud amb el Priorat i a l’est amb la Conca de Barberà, mentre que la comarca tarragonina de la Ribera d’Ebre delimita les terres de l’oest.

A més dels límits geogràfics és la mateixa terra de les Garrigues la que estableix les diferències.

El paisatge perfila oliveres i ametllers de banda a banda de la comarca, caracteritzada per un terreny sec i eixut excepte en zones molt concretes. L’olivera és el conreu més estès a la comarca; la varietat d’olivera típica és l’arbequina i la seva oliva, petita, rodona i tibant, produeix un oli sense gran acidesa, considerat el millor pels entesos.

Arbeca, les Borges Blanques, Juneda, Puiggròs i una part de Castelldans configuren un espai que, gràcies a les aigües del canal d’Urgell, permet el conreu d’alfals, panís i, sobretot, fruiters.

D’altra banda, l’Albagés, Arbeca, Fulleda, la Pobla de Cérvoles i el Vilosell produeixen un vi de gran qualitat. 

El Set, el riu més important de la comarca, neix al cor de la serra de Llena, però el clima àrid i continental fa que la major part de l’any resti eixut, i circula, quan porta aigua, pel Vilosell, la Pobla de Cérvoles, l’Albi, Cervià, l’Albagés i el Cogul.

La pedra també té un espai important dins el llegat cultural de la comarca. Les construccions de pedra seca són principalment antigues cabanes de volta, receptacles d’aigua, els marges o espones, els aixoplucs i els recers, que es construïen exclusivament amb pedra (sense utilitzar cap tipus de subjecció entre les diferents peces) i que queden perfectament integrades en el paisatge garriguenc.